Masia Molí de Can Batlle

Horari de visites guiades: de dimecres a divendres a les 18 h., dissabte 11.30 h i 18 h, i diumenge a les 11.30 h

Més informació i visites concertades a vlrn.oficinaturisme@vallirana.cat oal telèfon 670.79.05.63 

Segueix les xarxes socials @Valliranat per conèixer totes les activitats

Informació

El molí de Can Batlle és, des del punt de vista històric i museològic, l'element patrimonial de més interès del municipi de Vallirana. Des del 1984 és propietat de l'Ajuntament, el qual va promoure la seva restauració i adaptació com a museu a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. La rehabilitació va ser projectada per l'arquitecte Josep Rovira Pey i es va dur a terme entre els anys 1993-1995.

L'origen del molí cal remuntar-lo al final del segle XV, datació corroborada per les restes de ceràmica trobades durant l'excavació arqueològica, utilitzades com a runes en la construcció inicial. Es tracta d'un molí fariner de rodet horitzontal, alimentat per l'aigua de la riera a partir d'una bassa situada al costat del molí, el qual està excavat, en part, dins el terreny natural, aprofitant un desnivell.

A partir de l'any 1602 va començar a construir-se, adossada al molí, la masia de Can Batlle. El cognom Balle es troba documentat a Vallirana des del segle anterior, concretament en el fogatge de 1533 Jaume Balle figura com un dels onze caps de casa del terme. Amb la construcció de la masia el molí va ser modificat i va pavimentar-se la sala de les moles, aprofitant moles trencades del molí originari, més petites i primes. El 1659 va construir-se la mola volandera, de la qual es conserva una meitat. Cap a la meitat del segle XIX el molí medieval va quedar en desús i es va construir un segon molí fariner de dues moles, mogut per una roda de calaixos o sínia, de 10 metres de diàmetre, i amb una capacitat de producció molt més elevada. Aquest nou molí va funcionar fins a començament dels anys vint. L'ús de l'energia elèctrica va arraconar definitivament els vells molins hidràulics i el molí i la masia de Can Batlle, tancats i tapiats, van anar enrunant-se fins que l'Ajuntament va decidir adquirir-los per evitar la seva definitiva desaparició.