Nous descobriments sobre la Cova Bonica

Dijous, 22 de desembre de 2022 a les 13:00

Referent als costums alimentaris dels seus pobladors

Un estudi liderat per Carlos Salazar, investigador CIDEGENT de la Universitat de València (UV), constata que els pobladors de la Cova Bonica al neolític tenien una alimentació basada en espècies domesticades de cereals i animals, i sense presència de peix. En el treball també han participat la Universitat de Barcelona i la University College Dublin.

“És sorprenent que, tot i que el jaciment està situat bastant a prop de la línia de costa, no hi ha cap evidència isotòpica del consum de recursos procedents del mar”, assenyala l’arqueòleg biomolecular Domingo C. Salazar, integrant del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.

Aquestes conclusions són fruit d’un estudi mitjançant isòtops estables del carboni i nitrogen, un tipus de senyal que queda reflectit en els ossos i les dents d’animals i humans, i que serveix per reconstruir la dieta. Aquesta és la primera vegada que en la península Ibèrica es fa un estudi d’aquestes característiques, en què s’ha combinat aquesta tècnica d’anàlisi juntament amb l’estudi de microrestes alimentàries atrapades en el càlcul (tosca) de les dents en poblacions del neolític antic.

L’estudi se centra en la Cova Bonica de Vallirana, un dels pocs jaciments amb restes humanes d’aquest moment i que permet conèixer com eren, com vivien i què menjaven aquestes primeres poblacions. El jaciment, excavat per Montserrat Sanz i Joan Daura, ha proporcionat restes arqueològiques sobre la mobilitat dels grups humans del neolític cap a la costa i cap a la ciutat actual de Barcelona.

“Cova Bonica és un arxiu arqueològic on es conserven restes arqueològiques dels últims 7.400 anys i mitjançant el present estudi s’evidencia un dels canvis econòmics i culturals més importants de la història de la humanitat, el pas de l’economia caçadora-recol·lectora a l’economia productora de base agrícola i ramadera”, diuen els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura, del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona.

Teniu la resta de la informació a la nota de premsa adjunta de la Universitat de València.

Darrera actualització: 22.12.2022 | 12:58