Editorial ECP - Viure Vallirana 95

Estem a l’octubre, superades ja les calors extremes del passat estiu i quan les vacances només són un record, anem pensant ja en els plans per les festes que vindran, castanyada i més endavant Nadal, però octubre i els mesos restants fins a acabar l’any, són també temps per aprovar les noves ordenances fiscals i el pressupost pel 2026.

A tan sols uns mesos per la finalització del mandat electoral cal que ens plantegem quin és l’estat del nostre municipi i si allò que es prometia s’ha complert o si el temps que resta serà suficient per aconseguir-lo.

Els grups que no estem a govern és possible que siguem molt pesats amb alguns temes, però s’ha de comprendre que no tenim el temps i els recursos de què disposen l’equip de govern per obtenir una visió més global de tots els cronogrames dels treballs en marxa.

Per això, continuem preguntant Ple rere Ple per l’estat de conservació dels parcs municipals i els jocs infantils disponibles, per a quan recuperarem les ombres de l’arbrat a les vies públiques o que s’ha fet del nostre patrimoni històric.

Abans es feien els productes per ser perdurables, hi havia tota una indústria destinada al manteniment i la conservació ara sembla que es treballi amb l’obsolescència programada de l’espai públic on les taxes d’amortització són tan baixes que no cal fer manteniment, comprarem de nous.

Com recordava un ciutadà a la seva intervenció al darrer Ple, sempre es disposa d’excuses a mà per respondre als qui no estem a govern o respondre a les queixes del veïnat, des de fa un temps li toca a la sequera i els problemes amb l’abastament.

Qui recordarà quan arribin eleccions com s’han fet les coses i com s’han administrat els recursos públics.

Encara falten uns mesos per les eleccions municipals, uns mesos per valorar i recordar l’acció de govern, però també un temps per repensar quin poble volem, establir prioritats, decidir que ens agrada i que no de la nostra Vallirana.