Editorial ERC - Viure Vallirana 96

Al darrer ple vam presentar una moció senzilla i justa: aplicar la tarifació social a les escoles bressol municipals. Un sistema on cadascú paga en funció dels seus ingressos, perquè l’accés a l’educació no pot dependre de la butxaca. Una proposta que ja funciona en molts municipis, alguns molt més petits que Vallirana. Però aquí, no. Aquí es va tombar amb els vots en contra de PSC i Junts, i amb l’abstenció de Vallirana Ets Tu.

Què demanàvem? Que les quotes del curs 2026-2027 es calculessin segons els ingressos i la mida de cada família. Famílies amb menys recursos, quotes més baixes. Famílies amb més ingressos, que assumeixin el cost real del servei. Un model progressiu amb 12 trams i bonificacions clares, perquè una família de tres membres amb salaris baixos no acabi pagant el mateix que una família d’ingressos elevats. Sembla just, oi?

La realitat de Vallirana és que tenim una renda per càpita de 19.000 €, per sota de la mitjana de Barcelona. I, mentre moltes famílies arriben justes a final de mes, portar un infant a jornada completa a l’Escola Bressol costa 318 € mensuals. Amb aquests preus, parlar de conciliació és gairebé una broma de mal gust.

El més decebedor no és només el “no”, sinó el missatge que s’hi amaga: mantenir les quotes igual per a tothom, independentment dels ingressos, perpetua desigualtats. I encara més: l’equip de govern ni tan sols es va posar en contacte amb nosaltres per parlar-ne, negociar o aportar millores. Res. Silenci i vot en contra.

Era una proposta per a les famílies de Vallirana. Per fer que l’educació sigui un dret i no un luxe. Per evitar que cada setembre algunes mares i pares hagin de triar entre la feina i pagar la quota.

La tarifació social és una aposta per la igualtat d’oportunitats. L’equip de govern ha decidit que no és la seva aposta. Nosaltres seguirem defensant-la, perquè creiem en una Vallirana on l’educació no depengui del compte bancari de cada família.