Editorial Vallirana ets Tu - Viure Vallirana 97

Vallirana està més deixada que mai. I ens genera un dolor profund a tots els qui l’estimem. Ens dol veure-la així perquè sabem perfectament què podria ser i què mereix ser.

El carrer Major, centre de trobada i eix comercial, enguany és un símbol d’aquest abandonament. Les moreres, més altes i carregades que mai, han deixat el terra enganxós, brut i amb olor de fruita fermentada que fa vergonya. La licitació tardana de l’esporga —que fins i tot va quedar deserta— ha fet que el problema esclatés en el pitjor moment. Ara, finalment adjudicada, arriba tard, quan el mal ja està fet.

Els parcs infantils també preocupen: jocs desgastats, manteniment insuficient i espais que haurien de ser segurs però transmeten deixadesa. Al parc central, passejar s’ha convertit en un exercici d’equilibri: els forats provocats per la pluja fan fàcil torçar-se un peu mentre els esquives. A això s’hi suma la presència de rates i les colònies de porcs senglars que baixen cada dia, remenant papereres i contenidors i generant una sensació d’inseguretat que no ens mereixem.

I sí, és inevitable comparar-nos amb els pobles del voltant, més cuidats, més nets, més atesos. I fa mal. Fa mal perquè estimem Vallirana. Fa mal perquè sabem que pot estar millor.

Però aquest dolor també és una força. Quan un poble estima de veritat, no es resigna. Reacciona. Reclama. Exigeix. I construeix. Des de Vallirana ets tu, defensem una idea essencial: un municipi cuidat no és un privilegi, és una responsabilitat. I és perfectament possible amb planificació, constància i una gestió que no arribi tard.

Vallirana mereix recuperar l’orgull. I aquest camí comença reconeixent el que no funciona i treballant amb rigor i proximitat per revertir-ho. Perquè estimem Vallirana. I precisament per això, no ens conformem.

FEM-HO POSSIBLE PLEGATS, T’HI APUNTES?

#VETambTu – valliranaetstu@gmail.com