Editorial ECP - Viure Vallirana 97

La gestió del dia a dia d’un municipi complex com és el nostre, requereix dedicació i recursos, ningú diu que sigui fàcil, per descomptat, però, per aconseguir-ho es disposa d’un programa de govern amb el qual es va concórrer a les pesades eleccions del 2023, un equip tècnic i el suport administratiu de l’ajuntament i d’altres administracions.

Un pressupost anual de recursos econòmics suportat pels ciutadans amb els seus impostos directes i indirectes, i les ajudes provinents d’altres administracions superiors que també es generen amb l’esforç de tots els ciutadans.

És cert que moltes vegades els problemes arriben sense avisar, com la pandèmia de la COVID-19 del 2020, generant crisis no previstes amb anterioritat, sequeres o altres fenòmens atmosfèrics ens poden colpir de sobte. En un món canviant com és l’actual s'ha hagut de patir les conseqüències de conflictes bèl·lics generats arreu que afecten molt profundament el comerç internacional i els preus de les matèries primeres.

El que no podem fer com a gestors municipals és respondre les queixes de la ciutadania amb excuses fàcils i rutinàries o carregant sobre les espatlles dels treballadors públics les deficiències de la nostra gestió.

Un principi bàsic de qualsevol qui es vulgui dedicar a tasques de govern és l'assumpció de responsabilitats.

Com em recordava fa uns dies una companya, mentre jo intentava, fent “d’advocat del diable”, donar resposta al caos generat per l’actual acumulació de brutícia als carrers del poble.

"Els veïns paguem els nostres impostos, que no ens vinguin amb excuses, com a ciutadans tenim tot el dret a queixar-nos i a reclamar una solució."

Té tota la raó, si hi ha senglars passejant-se pels carrers s’ha de donar una solució, si les branques de l’arbrat públic generen brutícia, s’han de netejar, si hi ha sots i esquerdes als carrers, s’han d’arranjar.

Perquè no podem estar esperant quatre anys per dir la nostra, tenim el dret d’exigir un dia a dia millor per totes les valliranenques i tots els valliranecs.

 Gràcies